PEQUEÑOS FRAGMENTOS DE CINE.

Hola,

Después de haber estado como un mes sin postear os dejo aquí una espécia de análisis de una película.

Esto es un ejercicio que hice para Producción Audiovisual I se trataba de analizar y jusitficar uan escena de algun mivimiento cinimatográfco entre: la nouvelle vague, free cinema,  y el dogma del 95.

Yo hice del neorrealismo italiano.
Ahora os dejo aquí el escrito, está en catalán.
-el texto contiene SPOILER-

EL NEOREALISME ITALIÀ:
ROMA, CITTÀ APERTA (1945).

L’escena que analitzaré és de la pel•lícula Roma, Città Aperta dirigida per Roberto Rosellini al 1945. El fragment que he escollit és el moment en què Pina és assassinada  per les forces militars quan intenta córrer cap el seu home que se l’estan portant presoner.

Amb aquesta escena, o només amb aquest fotograma, poden identificar que el film és del moviment neorealista italià. Aquí, ja podem detectar una de les característiques més grans d’aquest moviment: crítica i posició en contra del feixisme i la dictadura. En aquest fragment observem un moment dur: maten a Pina, la protagonista, sense cap compassió i la resta de gent no pot fer res més que mirar enrere.

Un altre característica que podem observar és el rodatge en exteriors. Això es feia per mostrar el resultat de la guerra, com ha quedat tot completament destrossat. Estem en un moviment de postguerra, per tant, critica i rebutja la retòrica de l’època feixista. Es gravava tot en exteriors o decorats naturals (edificis destrossats, etc.), no es podia modificar res de la realitat d’aquell moment i s’havia de deixar constància d’allò que havia passat.

Estem tractant un nou tema de la realitat: la realitat que viu la gent després de la guerra, una realitat social completament centrada en els sectors més desafavorits de la societat d’aquella època. Per tant, els temes es centraran en la vida quotidiana d’aquest tipus de gent.

El neorealisme es caracteritzava per l’ús d’actors no professionals; s’agafava gent del carrer per realitzar les pel•lícules. No hi havia cap manera millor de representar aquella realitat que agafar gent que la vivia, que patia aquella realitat dia a dia. Roma, Città Aperta es considera la precursora del cinema neorealista italià, però presenta moltes característiques allunyades d’aquest moviment. Per exemple: els actores principals eren actors reconeguts: Ama Magnari i Aldo Fabrizi. Va ser important perquè va ser de les primeres pel•lícules italianes en mostrar aquesta desesperança social després de la Segona Guerra Mundial.

Un últim fet que caracteritzà el cinema neorealista italià i present en la majoria de films d’aquesta època són els nens (mirar també com a exemple Ladri di biciclette de De Sica). Els nens tenen un paper clau, tot i que no siguin protagonistes. Cal remarcar els últims segons d’aquest fragment com a exemple, on el fill veu als seus ulls com la seva mare és assassinada a sang freda. Els nens representen un testimoni d’aquesta situació cruel que els toca viure.

EL NEOREALISME ITALIÀ: ROMA, CITTÀ APERTA (1945). por Riccardo Di Natale se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

**Dentro de poco os colgaré e informaré de un corto que he participado junto más compañeros de la uni. 

Gracias per leerme y comentad.

¡Saludos! 

Yippee Ki Yay Motherfucker.